Flipbook i ràdio, molt interessant!

Ja feia temps que no escrivia per aquí, així que toca escriure una mica fent referència a les darreres sessions de l'assignatura.

En primer lloc, faré una breu definició del que és el flipbook:

És un llibre que conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la següent, per a que, quan les pàgines passen ràpidament, les imatges semblin animar-se simulant un moviment o un altre canvi. Els flipbooks són il·lustrats usualment per a nens, però poden estar orientats també per a adults.

Són essencialment una forma primitiva d'animació. Com una pel·lícula cinematogràfica, es basen en la persistència retiniana per a crear la il·lusió de moviment continu en lloc d'una sèrie d'imatges discontínues successives.

Al cinema apareixen 24 diapositives per segon. Als vídeos n'apareixen 25.

La lupa dóna la imatge al revés, com l'ull.

És el principi de la caixa fotogràfica, la màquina fotogràfica.

En Pitu ens va fabricar una càmara de fotos amb paper i lupa i una cortina. Consistia en tapar la lupa amb el full blanc i s'obté la foto al revés. Vam quedar tots meravellats i sorpresos amb això.

RÀDIO

D'altra banda, també vam parlar sobre com fer un programa de ràdio.

Per fer un programa de ràdio és necessari:

- Veu

- Música

- Efectes sonors

- Silenci

Existeixen diferents tipus de programes:

- Temps - Acudits

- Magazin - Agenda cultural

- Notícies - Esportiu

- Concurs - CuinA
- Entrevistes - Religiosos

- Debat - Dubtes

- Musical - Radionovel·la

- Tertúlia - Contes

- Redioteatre - Musical

- Reportatges

En Pitu ens va proposar fer un guió per a un programa de ràdio; per grups en vam elaborar un.

Així, vam fer el muntatge preparatoris amb micròfons i tot el material necessari i, llavors vam començar la gravació del programa grup a grup. Va ser una activitat interesantíssima i molt entretinguda, en la qual vam riure molt i ens ho vam passar molt bé!

Què fariem sense televisió?

Avui, una altra divertida i entretinguda sessió amb el professor Pitu!

Altra vegada hem parlat de temes tan interessants com la televisió, wikipèdia, les imatges i els seus esteoreotips que ens condicionen...
I també, i molt important que: "L'error no és dolent, és positiu. Si els nens no es poden equivocar, no aprendran mai. "

A continuació he fet un petit retall d'un article força interessant que he trobat buscant per internet :


Passa sovint que, després d’una llarga i intensa jornada laboral, arribem a casa i… hem d’afrontar les responsabilitats domèstiques!

Un cop les hem acabades engeguem el televisor i desconnectem, posem el pilot automàtic i deixem que es colin al nostre subconscient quantitats d’imatges i d’informació que, a mode subliminal, penetren al nostre cervell, manifestant-se en els nostres somnis i afectant, en major o menor grau, els nostres desitjos i les nostres actituds. La ‘caixa tonta’, como ja l’han anomenat, té una funció de desconnexió i evasió dels problemes quotidians que poden sorgir a la feina o bé dins de l’àmbit familiar. La televisió doncs, evita que s’afrontin, moltes vegades, possibles tensions familiars o laborals.

La majoria de nosaltres hem crescut veient la televisió i hem viscut moments inoblidables, però el que potser no sabem és que, amb el temps, ens hem convertit en consumidors d’hores de televisió. I estem exposats a rebre, com he dit, quantitats infames d’informació, una informació que a priori no necessitem i que processem de forma inconscient.

Però la televisió no és un “ens viu” que ens obliga a veure el seu contingut. És una opció, i com a tal, la utilitzem també de la manera més intel·ligent, triant aquell contingut que ens interessa i que volem veure conscientment.
Creieu que engegar la televisió per engegar-la; sense intenció real de veure-la, sense parar atenció a un contingut concret i sense triar-ho a consciència (zapping) és un ús intel·ligent del temps de televisió? Per què ens agrada el zapping? No creieu que, en ocasions, connectem la televisió només perquè no tenim res autèntic a dir-nos? Afecta el consum d’hores de televisió al grau de comunicació amb la familia? Què opineu al voltant dels continguts dels dibuixos animats i dels informatius actuals?

Creieu que la televisió ens fa més insensibles al nostre entorn?
A què dedicaríeu aquest temps si algun dia us decidíssiu a deixar de veure la tele? Podríem viure sense ella?



Aquestes són algunes de les preguntes que ens podem formular en veure que la televisió és un dels aparells més utilitzats en aquests temps.
És sorprenent que la mitja d'hores que es veu la televisió és de 7 a 9 hores setmanals! I que a cada casa la mitja de televisions que hi ha és 4!

Televisió i publicitat

Avui a classe de Comunicació Audiovisual i Educació hem estat parlant entre altres coses sobre com influeix la publicitat en la televisió.
Algunes de les preguntes que hem resolt a classe han estat les següents:

Per què volen tenir molta audiència les televisions?
Quins beneficis es treuen?
Hi té alguna cosa a veure la publicitat?
Quina relació hi ha entre l'audiència, la publicitat i l'economia de les cadenes?


Les cadenes de televisió se sustenten a través de la publicitat. Les privades, exclusivament a través d'ella. Les públiques, juntament amb una partida pressupostària a través dels seus respectius governs. Per tant, com més audiència tinguin les cadenes, tindran més possibilitats de contractar més publicitat i que els anunciants paguin els seus anuncis a un preu més alt. D'aquí venen les lluites per l'audiència.

Fa molt temps, els diners en concepte de publicitat eren utilitzats per les cadenes per fer programes que desitjaven. Avui, les cadenes de televisió majoritàries fan la seva programació per poder mantenir els ingressos publicitaris; l'organitzen en funció dels programes que tenen més audiència encara que siguin dolents o èticament reprovables.



D'altra banda, a classe també hem vist el fragment d'un programa de l'any 1989 ("Camaleón") en que es veia com la televisió ens condiciona fins a tal punt de poder-nos enganyar.