tag:blogger.com,1999:blog-62978852443069594582024-02-20T11:31:20.692-08:00** UN FUTUR D'IDEES **Tots junts podem avançar!Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-26732218051228130692009-02-04T14:10:00.000-08:002009-04-06T17:00:16.156-07:00Elaborem un VÍDEO!<div>Per tal de poder elaborar un vídeo, una de les activitats de l'assignatura de Comunicació Audiovisual, s'ha d'haver pensar, en primer lloc, un <span style="font-size:130%;"><strong>projecte audiovisual</strong>. </span></div><br /><div> </div><br /><div>La realització d'un projecte audiovisual és un procés molt complex.</div><br /><div>El projecte de realització d'un document audiovisual, de qualsevol gènere i complexitat, requereix una fase prèvia escrita que, com a mínim delimiti el tema i els objectius que es volen tractar. D'aquesta manera ens obliga a reflexionar i a precisar la informació. A més, ajuda a cohesionar els diferents criteris dels membres del grup i a evitar contradiccions. </div><br /><div> </div><br /><div>Tots els projectes comparteixen sempre un triple objectiu: la consecució del resultat final, el cost (que s'ha d'ajustar a les previsions inicials) i el compliment dels terminis.</div><br /><div>La <strong>consecució del resultat final</strong> s'entén com a l'assoliment dels objectius proposats, és a dir, d'aquells elements que motiven la posada en marxa del projecte.</div><br /><div>El <strong>cost,</strong> i la seva alteració respecte a les previsions inicials, pot afectar molt negativament una producció dins del món professional o industrial. Aquest factor també s'ha de tenir en compte en l'àmbit escolar, encara que s'hi treballi amb pressupostos baixos.</div><br /><div>El <strong>compliment dels terminis</strong> és l'aspecte que ens permet valorar la gestió correcta del projecte. De poc serveix dur a terme un producte d'alta qualitat, si no es té preparat per a la data prevista. Aquest aspecte sol ser un dels més difícils d'aconseguir, i és per aquest motiu que ha d'haver-hi un esforç i una conscienciació, per part de tots els membres de l'equip, de complir les dates previstes per a cada una de les fases del projecte. </div><br /><div> </div><br /><div> </div><br /><div><strong><span style="font-size:130%;">Fases del projecte audiovisual:</span></strong></div><br /><div>En una primera fase es realitza la definició d'objectius. És a dir, s'ha de definir la finalitat del projecte, les reaccions que volem suscitar...</div><br /><div>Una vegada hem definit els objectius previs, ja podem passar a les fases següents, on realitzarem de manera seqüenciada el disseny, la planificació, l'execució, l'acabat i la presentació o lliurament del programa. </div><br /><div>Durant la planificació s'organitzen totes les tasques necessàries per a l'enregistrament posterior del programa. És una fase de preproducció, prèvia a la gravació, on hem d'adequar el projecte als recursos disponibles, tant en termes econòmics com tècnics i humans.</div><br /><div>La fase de producció integra l'obtenció del material audiovisual i la seva edició o postproducció, on es combinen imatges i s'afegeixen els efectes corresponents i la banda sonora. Un cop superada aquesta fase s'efectua el lliurament o presentació del projecte i es tanca el procés.</div><br /><div> </div><br /><div> </div><br /><div>Nosaltres, gràcies a les explicacions prèvies del nostre professor, hem elaborat un vídeo. Hem partit de la base de pensar el tema i, aleshores, hem realitzat la grabació, hem editat i afegit la banda sonora i els detalls corresponent.</div><br /><br /><div> </div><br /><div>Aquest ha estat el resultat del nostre treball en equip:<br /><embed src="http://www.youtube.com/watch?v=F06MyHRPnkU" type="application/x-shockwave-flash" width="352" height="318" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed> <br /><br /><br /><embed src="http://blip.tv/play/AemiaJO3dg" type="application/x-shockwave-flash" width="352" height="318" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed> <br /></div>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-10160677229039233242009-02-01T05:56:00.000-08:002009-02-04T14:07:17.763-08:00C omunicació Audiovisual... un nou món.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxYOXCJEDdAImbN4UekCfWkD5_rH5yD8lULzKImoVv0SnAGtzWpjbpydDIUKxntu8gOoNiWeAf2If8E7sO3ZHUvEQwql0Jn5qdDdniiAsRr2jXvBMhWRBHwpPI4_tiFVkfvVXUhz3H1HuS/s1600-h/bbb.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 242px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxYOXCJEDdAImbN4UekCfWkD5_rH5yD8lULzKImoVv0SnAGtzWpjbpydDIUKxntu8gOoNiWeAf2If8E7sO3ZHUvEQwql0Jn5qdDdniiAsRr2jXvBMhWRBHwpPI4_tiFVkfvVXUhz3H1HuS/s320/bbb.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299047194275288050" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">Tot va començar amb una "mentida". Si si, el primer dia de classe un home, presentat com a Pitu, professor de l'assignatura de Comunicació Audiovisual, ens va ensenyar coses molt interessants sobre el món de la comunicació. De sobte, en arribar al final de la classe va dir-nos que ell no era en Pitu. Tots vam quedar impactats en escoltar-lo i, vam dubtar sobre si el que deia era cert o ens havia estat enganyant durant tota l'hora.<br />Aquesta situació ens va portar a saber que en el món de la publicitat i la televisió, moltes vegades pel fet que ens diguin una cosa, no té per què ser certa, ja que és molt fàcil enganyar i fer veure les coses d'una altra manera.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaeInJcx3fPBY6BNt_dGFWLey1nA-n90sm-UvN57lpWYV8W9TA6W92KSuX3_O7I_4-JpBmFmXnlu5jOTfk_P9Ys0iL8hKMCRClJBmOBiAa4-ZpQl9hdKvVHKxMir7D3B2yw28ARZV8oNiX/s1600-h/cccc.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 299px; height: 250px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaeInJcx3fPBY6BNt_dGFWLey1nA-n90sm-UvN57lpWYV8W9TA6W92KSuX3_O7I_4-JpBmFmXnlu5jOTfk_P9Ys0iL8hKMCRClJBmOBiAa4-ZpQl9hdKvVHKxMir7D3B2yw28ARZV8oNiX/s320/cccc.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299046850915618546" border="0" /></a><br />A partir d'aquesta extranya benvolguda i primera classe vam aprendre moltes coses interessants en les següents sessions. Hem tractat temes que han aparegut a alguna de les entrades anteriors.<br />I, el nostre professor ens ha fet entrar en un nou món, en un món d'audiovisual on tot és diferent i, que nosaltres, com a futurs mestres, hem d'incorporar al món de l'educació. Ja que, si la tecnologia evoluciona, l'educació també ho haurà de fer, no?<br /><br /><br /><br /></div>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-85938222637183011932009-02-01T03:23:00.000-08:002009-02-01T03:44:35.289-08:00Parlem... sobre EDUCACIÓ!<span style="font-weight: bold;">VIOLÈNCIA A LES AULES</span><br /><br />Darrerament, aquest ha estat un dels principals problemes a les aules. Per aquest motiu, encara que no sigui gaire agradable, trobo convenient parlar-ne.<br /><br />Es experts creuen que aquest problema és degut a la falta d'implicació dels pares respecte els professors.<br /><br />Els agressors escolars diuen que són igual a altra gent de tipus violents i no es veuen com a agressors, sino com a defensors perquè creuen que es defensen de les agressions de les seves víctimes.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgToFA8rEVqbrhyphenhyphentjumcgq645T4e749MrkQLQH9tLqqnXzQv8QGWI-5arLxa8N8yESW1RchV3tVUw_kVZhPzasxX7Xil1VWYv-9BlXCaYaHXI3p101tbrsCBOQWzBiyJHWo0cEvtvTyL2YP/s1600-h/v.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 204px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgToFA8rEVqbrhyphenhyphentjumcgq645T4e749MrkQLQH9tLqqnXzQv8QGWI-5arLxa8N8yESW1RchV3tVUw_kVZhPzasxX7Xil1VWYv-9BlXCaYaHXI3p101tbrsCBOQWzBiyJHWo0cEvtvTyL2YP/s320/v.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297793278072211474" border="0" /></a><br /><br />Aquest tipus de persones té una visió sobre el seu entorn que els porta a sentir satisfacció quan fan mal als demés i els dominen de forma negativa.<br /><br /><br />Pel que fa al paper dels professors, s'ha de dir que s'ha perdut molta autoritat en els mestres, abans aquestes coses no passaven perquè no hi havia tanta confiança.<br />Amb això no em refereixo a que els mestres han de ser autoritaris, el que vull dir és que han de mantenir el seu paper i realitzar la seva funció per a que tot funcioni correctament.<br /><br />D'altra banda, l'actitud dels pares també és una altra de les causes d'aquesta violència. Això és pel fet que hi ha una certa relaxació de les obligacions educatives.<br />EDUCAR no és dir sí a totes les exigències dels nens, també és dir no, posar normes i supervisar el compliment d'aquestes.<br />Els pares dels nens que mostren conductes violentes haurien d'intervenir en programes de reeducació dels seus fills, programes que han de tenir un seguiment i una avaluació.<br /><br />En conclusió, es pot dir que HEM DE CONTRIBUIR TOTS A ACABAR AMB AQUEST PROBLEMA, tant pares com mestres.Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-32474992823226551682009-01-30T05:06:00.000-08:002009-01-30T06:23:51.414-08:00Disney... Missatges subliminals?<div>En Pitu, fa un temps ens va posar a classe una pel·lícula de Disney. Aparentment, semblava una pel·lícula normal, sense cap mena d'inconvenient ni missatge subliminal. Però, el nostre professor ens va fer veure aquesta pel·lícula de forma detallada i d'una manera que mai abans havíem percebut.<br />Així doncs, ens vam adonar que per percebre i adonar-se de tota la informació que conté i ens pot aportar una pel·lícula, és necessari que la veiem més d'una vegada i que parem atenció a tots i cadascun dels detalls.<br /><br />Realment va estar interessant veure tot el que podíem dir i extreure d'una pel·lícula curta.<br />Personalment, aquesta va ser una de les sessions més interessants i, en la que em va fer pensar que potser existia un món diferent al de la nostra realitat, un món d'audiovisuals, d'imatges, democions... d'un més enllà... molt i molt interessant!<br /><br /><br />Tot seguit, mostraré diversos exemples de missatges subliminals que apareixen a les pel·lícules de Disney i, que potser no us heu adonat de la seva existència:<br /><br /></div><ul style="TEXT-ALIGN: justify"><li>En primer lloc, veiem que a la pel·lícula de <span style="FONT-STYLE: italic">Los Rascatadores </span>apareix en el fons de la imatge una dona fent topless:<br /></li></ul><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPdDiMZrYQLFRDFC5dzKyazC31aCqVldEXTelxOhXz0YEqNSPFovOgf12RJPLaobhgOEObnviUZBt7qO7-phwmxuhnFR45b0tvi5LXrx7FT1mL9rulZqsJeNv4WOEfqklkvAz6VwottIz4/s1600-h/m2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297075496135066546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 235px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPdDiMZrYQLFRDFC5dzKyazC31aCqVldEXTelxOhXz0YEqNSPFovOgf12RJPLaobhgOEObnviUZBt7qO7-phwmxuhnFR45b0tvi5LXrx7FT1mL9rulZqsJeNv4WOEfqklkvAz6VwottIz4/s320/m2.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><ul><li>A la pel·lícula <span style="FONT-STYLE: italic">El Rey León</span>, quan Simba s'estira i fa volar unes fulles i una mica de pols, veiem que l'aire d'aquest conjunt forma la paraula SEX:</li></ul><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_vmcgS2heJi38oUSXMiOh3sFs_KLDfA6E47GKIUDbwBSympX3yUiCv5wnoGer0gwlD53X3OU_Asgiy9RZGX4414YtcqcnTw3UfKv6nW3Js-9jqJOKd0p3JLgMhqB2IXZ34hcbJrV8zDhW/s1600-h/m3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297076623211125650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_vmcgS2heJi38oUSXMiOh3sFs_KLDfA6E47GKIUDbwBSympX3yUiCv5wnoGer0gwlD53X3OU_Asgiy9RZGX4414YtcqcnTw3UfKv6nW3Js-9jqJOKd0p3JLgMhqB2IXZ34hcbJrV8zDhW/s320/m3.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><ul><li>A la pel·lícula de <span style="FONT-STYLE: italic">Sirenita</span> el sacerdot que fa la misa "s'alegra" de veure a Ariel:</li></ul><p><br /></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhc-BZ7dVq4ZsMjuYAgJ1GEfAq_tfipSa5NlHOYnf5LybMWXLxvkLvMXf65BzJI0X3f_BslJB74OIz4uwFJgOaCYvsoen2rMMB2StUMZgJ1fTOINrjvSOlseAqaxtY0dOolJd3xeXKKGBm/s1600-h/m4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297077473393991218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 236px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhc-BZ7dVq4ZsMjuYAgJ1GEfAq_tfipSa5NlHOYnf5LybMWXLxvkLvMXf65BzJI0X3f_BslJB74OIz4uwFJgOaCYvsoen2rMMB2StUMZgJ1fTOINrjvSOlseAqaxtY0dOolJd3xeXKKGBm/s320/m4.jpg" border="0" /></a><br /><br /><ul><br /><br /><li>En la portada de la pel·lícula de la Sirenita es visualitza (fixant-s'hi bé) un membre masculí:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1HxVc_lkKasX4twkK_HslQARwc-DlbOgSIsZagN5yvvPXMOQr3B2nmzWt_dPVgtVF5eLvwSE1PA3fofaMtKKSkCXoG77JLk-aqQOooe5sJEnLtc3yAeqcp0Pukc079CeDJYeeBDKL-3xV/s1600-h/m5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297078031736841474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1HxVc_lkKasX4twkK_HslQARwc-DlbOgSIsZagN5yvvPXMOQr3B2nmzWt_dPVgtVF5eLvwSE1PA3fofaMtKKSkCXoG77JLk-aqQOooe5sJEnLtc3yAeqcp0Pukc079CeDJYeeBDKL-3xV/s320/m5.jpg" border="0" /></a><br /></li></ul><br /><br />A continuació, i finalment, trobem un vídeo de la pel·lícula de <em>Hèrcules</em>, raoneu-la vosaltres mateixos:<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/UmBlquDkjS4&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/UmBlquDkjS4&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0EnaW4MeciPzAN1q4cMJUdCPMbeXHdsr2GF3dz1xDBbBK7eGAI1FfNWWn6BGXX1QtylFhCLr-XavFDbXYsqkk9pCvmO0MjxngqGJr6Y3-fphMpfBDUqzrexI2eBDa_xYm2C0lk9CWgvB/s1600-h/delfines.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297086698900434002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 205px; CURSOR: hand; HEIGHT: 255px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0EnaW4MeciPzAN1q4cMJUdCPMbeXHdsr2GF3dz1xDBbBK7eGAI1FfNWWn6BGXX1QtylFhCLr-XavFDbXYsqkk9pCvmO0MjxngqGJr6Y3-fphMpfBDUqzrexI2eBDa_xYm2C0lk9CWgvB/s320/delfines.jpg" border="0" /></a><br /><p>Per a contrarestar aquestes teories sexuals existeix una il·lusió óptica que se suposa que tots haurem vist que apareixen dofins col·locats de tal manera que dibuixen una parella tenint relacions sexuals. L'aparició de la parella tan sols la tenen els adults, ja que els nens encara no han participat en relacions sexuals i, per això, només perceben els dofins.<br /></p><div><p>Això demostra que qualsevol apologia del sexe que es realitzi a les pel·lícules de Disney els nens no són capaços de percebre-les.<br /></p></div><br /><br /><br /><br /><br />Cal dir, que sóc partidaria de veure pel·lícules de Disney, trobo que són molt enriquidores i molt adequades per als infants.<br />Aquests missatges subliminals mai són captats per ells.Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-18169138004500464492009-01-23T07:35:00.001-08:002009-01-23T12:41:16.608-08:00Més sobre Maslow!<div><strong>Teoria de la personalitat segons Maslow: La persona autorealitzada</strong></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Maslow constata que habitualment els psicòlegs es preocupen i parlen molt dels problemes psíquics i dels pacients amb malalties mentals, però, en canvi no parlen de les persones sanes. És a dir, que s'ha elaborat una psicologia de la malaltia i no de la salut. Davant d'aquesta situació, la psicologia humanista té com a objectiu principal millorar la dignitat de la persona a partir d'una millor comprensió de la seva personalitat. No se centra en casos clínics, sinó que defineix persones sanes. El seu esforç va dirigit a desenvolupar les potencialitats, la capacitat d'escollir i la creativitat de les persones.</div><br /><br /><div></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgB0Liu1EgNpEYBgvFTW2MpturGUpoYBNBK3-3vmGEN6CznWCG3PtygDHZ51vQ0S8hUtn2IwQT3Da7TLKK29eFo2cQpUUp3MU3FP7FzmNMkywOXJQVBYN5YSX6G_-HErhNZ2HSpTo2pVlG/s1600-h/pensamiento%5B1%5D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294591890254311506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 168px; CURSOR: hand; HEIGHT: 224px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgB0Liu1EgNpEYBgvFTW2MpturGUpoYBNBK3-3vmGEN6CznWCG3PtygDHZ51vQ0S8hUtn2IwQT3Da7TLKK29eFo2cQpUUp3MU3FP7FzmNMkywOXJQVBYN5YSX6G_-HErhNZ2HSpTo2pVlG/s320/pensamiento%5B1%5D.jpg" border="0" /></a><br /><div>La teoria de la personalitat de Maslow parteix d'uns supòsits bàsics que ja ens defineixen el seu model de persona. Són els següents:<br /></div><br /><div></div><br /><br /><div><strong>1.</strong> Cadascú té una naturalesa interna de base biològica que és innata, natural i intrínseca de cada persona.</div><br /><div></div><br /><div><strong>2.</strong> La naturalesa interna de cada persona és en part particular de cadascú i en part comuna a l'espècie.</div><br /><div></div><br /><div><strong>3.</strong> És possible estudiar científicament aquesta naturalesa i descobrir com és.</div><br /><div></div><br /><div><strong>4.</strong> Aquesta naturalesa no sembla essencialment dolenta. Les necessitats bàsiques (vida, seguretat, pertinença, afecte, respecte) són totes neutrals o positives. La destrucció, el sadisme, la crueltat, la malícia... semblen no formar part de la naturalesa humana, sinó per reaccions violentes contra la frustració de les nostres necessitats més elementals. </div><br /><div></div><br /><div><strong>5.</strong> Com que la nostra naturalesa no és fonamentalment dolenta, el millor que podem fer és evidenciar-la, ja que aquesta és la millor manera de viure saludablement.</div><br /><div></div><br /><div><strong>6.</strong> Aquesta naturalesa interna no és forta i dominant com en el cas dels animals, sinó dèbil, delicada i subtil. Tant, que pot ser derrotada pels hàbits i les pressions socials. </div><br /><div></div><br /><div><strong>7.</strong> Tot i ser feble, és molt estrany que desaparegui complement d'una persona, tant si està sana com si està malalta.</div><br /><div></div><br /><div><strong>8.</strong> Cal entendre aquestes conclusions en un context on és inevitable la frustració, el dolor i la tragèdia. Per tant, serà molt important desenvolupar una bona capacitat d'autocontrol per poder viure saludablement. </div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>A partir d'aquests supòsits, Maslow creu que les persones tenen com a tendència bàsica, és a dir, com a motivació fonamental, la recerca de l'autorealització, i per tant, proposa un nou model de persona: la persona autorealitzada.</div>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-32247716494999922202009-01-20T02:07:00.000-08:002009-01-21T03:16:29.143-08:00Continuarem amb... PSICOLOGIA!Després d'haver tractat sobre les emocions en un entrada de fa temps, m'ha semblat interessant enfocar aquest blog una mica cap a una banda psicològica.<br />Per això, en aquesta entrada escriuré una mica sobre Maslow, que segur tothom coneix!<br /><br /><br /><strong>TEORIA DE LES MOTIVACIONS SEGONS MASLOW</strong><br /><br />Per què les persones fan el que fan?<br />Quins són els motius que provoquen la conducta de les persones?<br /><br />Maslow és molt optimista pel que fa a la naturalesa de les persones i afirma que tots els éssers humans tenen una naturalesa bona. Però aquesta natualesa està marcada per una sèrie de necessitats que cal satisfer. Si una persona té satisfetes les necessitats, aleshores estarà sana i feliç. Per tant, allò que motiva les persones és la recerca de l'equilibri entre la necessitat i la seva satisfacció.<br /><br /><br />Segons Maslow, les persones tenen dos tipus de necessitats: les necessitats deficitàries i les necessitats de creixement. Les necessitats deficitàries són les següents:<br />- Necessitats fisiològiques: menjar, beure, dormir, relacions sexuals...<br />- Necessitats de protecció i seguretat<br />- Necessitats d'estimació i acceptació<br />- Necessitats de valoració<br /><br />Maslow afirma que aquestes necessitats estan ordenades de forma jeràrquica, és a dir, que les primeres s'han de satisfer abans que la resta. L'escalonament de les necessitats implica una teoria dinàmica de les motivacions de les persones. Això vol dir que una persona no es queda aturada quan ha satisfet una necessitat, sinó que immediatament desitja satisfer la necessitat següent i així successivament. En front de les teories de l'equilibri, Maslow defensa la teoria del desenvolupament, de tal manera que mai estem totament satisfets i, sempre es vol anar més enllà.<br /><br /><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUO8a5H_gYIFqxwE3eYtPSbRVThLDM4q9sQdRN7Iyp-z9tnnJAI_zFiqtrAwtUh5Ms9iWemS7rqHI6F0qdEbyDutt7QYNGEwDcuIeCd4z5r8aPsqfjFap2zMWl9Q6l1zgn4JFt8UCoKUrc/s1600-h/maslow.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293323165171139810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 432px; CURSOR: hand; HEIGHT: 446px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUO8a5H_gYIFqxwE3eYtPSbRVThLDM4q9sQdRN7Iyp-z9tnnJAI_zFiqtrAwtUh5Ms9iWemS7rqHI6F0qdEbyDutt7QYNGEwDcuIeCd4z5r8aPsqfjFap2zMWl9Q6l1zgn4JFt8UCoKUrc/s320/maslow.bmp" border="0" /></a><br /><br />Les<strong> necessitats fisiològiques </strong>són la base de la piràmide de les motivacions. Són necessitats que compartim amb els animals i són clarament imprescindibles per a la supervivència. Són necessitats purament físiques, sense elements de tipus psíquic. En aquest cas, el mecanisme de funcionament és clarament homeostàtic, és a dir, de recerca d'un equilibri. Quan tinc gana (necessitat fisiològica) inicio una conducta (buscar menja per la nevera) per tal de satisfe-la. Quan ja estic tip, desapareix la necesitat i aconsegueixo un estat d'equilibri.<br /><br />Les <strong>necessitats de proecció i seguretat </strong>fan referència a la protecció de perills tant físics com psíquics. Són necessitats fonamentals durant la infància i durant tot el procés de creixement. Maslow destaca la gran importància de donar seguretat a l'infant i les implicacions futures que tindrà això en la seva autoestima. Aquesta necessitat és la segona en l'escala de Maslow. Això significa que les persones, una vegada ben tipes i ben adormides, busquen la seguretat com a segon motiu que regula la seva conducta.<br /><br />Les<strong> necessitats d'estimació i acceptació </strong>són un grau superior que explica els motius de les conductes humanes. Ser estimat pels altres i pertànyer a un grup són aspectes que Maslow considera fonamentals per poder autorealitzar-se. La pertinença a un grup fa referència al fet de considerar-se inclòs en un col·lectiu: la família, els amics, la classe, un equip d'esport... Això explicaria el motiu de les conductes socials de les persones i de la seva necessitat d'identificar-se com a grup, sigui el que sigui. Maslw adverteix, però, el risc de dependre massa dels altres, de l'ambient exterior, per satisfer aquestes necessitats.<br /><br />Les <strong>necessitats de valoració </strong>són les que fan referència a la recerca de l'autoestima i per tant al concepte positiu d'un mateix. L'autoestima comporta unes relacions més satisfactòries amb els altres. L'autoestima és una mena de fonament bàsic per a la supervivència psíquica. La valoració també té a veure amb els judicis de valor que emeten els altres sobre nosaltres mateixos.<br /><br />Un cop satisfetes totes aquestes necessitats bàsiques, la persona ja està motivada per començar a desenvolupar les <strong>necessitats d'autorealització</strong>. Es poden definir com a realització de les seves possibilitats, capacitats i talent, i ambé com el coneixement i l'acceptació plena de la pròpia naturalesa.<br /></p><p></p><p>A continuació trobem un vídeo on es mostren imatges identificatives de cada tipus de necessitat:</p><p><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/A3I9SN3gWg0&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/A3I9SN3gWg0&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></p><p></p><p></p><p>En el següent vídeo podem veure com la teoria de Maslow ha estat també aplicada al món publicitari, el següent anunci ho mostra clarament i amb èxit!<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/WBAd99v9mn4&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/WBAd99v9mn4&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /></p>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-60970036750491749652009-01-19T14:26:00.000-08:002009-01-19T14:35:57.394-08:00Pla Bolonya?Realment, ha passat força temps des que no afegeixo cap entrada al meu blog.<br /><br />Aquest fet és degut a la multitud d'exàmens, treballs i exposicions que s'han dut a terme durant aquestes darreres setmanes, les festes nadalenques..., ja se sap!<br /><br />D'altra banda, tampoc hem pogut fer gaires classes de la matèria de Comunicació Audiovisual, pel fet que darrerament es va convocar una vaga general en moltes facultats de la UAB i, la nostra: Ciències de l'Educació, n'era una.<br /><br />Abans de continuar amb cap altra entrada, magradaria afegir una breu informació sobre el nou pla que es vol implantar:<br /><br /><br /><strong>Què és el Pla Bolonya?</strong><br /><br />El Pla Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va començar a gestar a Bolonya l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs.<br /><br /><br /><strong>Que suposa?</strong><br /><br />L'EEES suposa moltes coses:<br /><br />1-Les llicenciatures i les diplomatures s'unifiquen en una sola nomenclatura que és diu grau, amb el que s'obté el títol de graduat.<br />Posteriorment hi ha un postgrau o màster per especialitzar-se. En acabar-lo si es vol es pot accedir al doctorat.<br /><br />2-S'aplica un nou model de crèdits anomenat ECTS (European Credit Transfer System). Actualment un crèdit universitari equival a 60 hores de classe, tant si hi vas com si no. <br /><br />Amb l'ECTS, un crèdit equival al nombre d'hores que l'estudiant dedica a aquella assignatura comptant feina a casa, assistència a classe, treballs, pràctiques, seminaris i els propis exàmens. <br />Per norma general, 60 crèdits equivalen a la feina feta en un curs acadèmic, 30 la feta en un semestre i 20 la feta en un trimestre.<br /><br />A més, Bolonya aposta per una evaluació continuada enlloc de per l'evaluació única que es fa ara majoritàriament.<br /><br />3-Estableix que l'oferta de les universitats en carreres i els seus continguts han d'anara enfocades cap a les demandes del mercat de treball i suprimir aquelles que no siguin rentables.<br /><br /><br /><strong>I això és millor o pitjor?</strong><br /><br />Com en tot, per a una reposta correcta cal analitzar cas per cas de forma detinguda, però a nivell general, és molt perjudicial pels estudiants/es de les classes treballadores. Analitzem els motius en cada cas:<br /><br />1-La unificació de llicenciatures i diplomatures en graus amb una durada comuna dins el possible no és en si dolenta.Ni tampoc ho és la idea dels postgraus per especialitzar-se.<br /><br />El grau aniria enfocat a assolir uns coneixements bàsics per a l'exercici professional d'una carrera, i el postgrau a tenir uns coneixements específics molt complets que permetessin assolir una especialització real i un treball més qualificat encara.<br /><br />Tanmateix hi ha una petita trampa. Com que el Grau ja dóna accés al mercat de treball, els governs no tindrien perquè subvencionar els postgraus a la universitat pública, i aquests podrien tenir la consideració que avui té un màster i ser de preu privat.<br /><br />Estudiants en Acció reclama incondicionalment que els postgraus siguin a preu públic.<br /><br />2-Els crèdits ECTS elititzaran la universitat.<br /><br />El gran problema real de Bolonya són els crèdits ECTS. Per què? Molt senzill. Aquesta modalitat docent, que potser a nivell d'aprenentatge millor o pitjor, requereix alumnes a temps complet, la qual cosa fa impossible compaginar feina i estudis, i tots aquells que hem de treballar per pagar-nos la carrera i no dependre de ningú.<br /><br />Com es pot deduir, només podran accedir a la universitat aquells que nonecessitin treballar, és a dir, els fills de les classes benestants.<br /><br />Estudiants en Acció demana la supressió absoluta dels crèdits ECTS i la dotació de beques dignes a tot l'estudiantat o l'aplicació de la Renta Vital Bàsica a tothom.<br /><br />3-La directiu que estableix que les carreres han d'anar a enfocades a l'eficiència del mercat és una equivocació, ja que des d'Estudiants en Acció considerem que tothom té dret a estudiar i aprendre allò que desitgi al marge de les demandes del mercat.<br /><br />Tanmateix volem remarcar que com tota directiva europea, depén de la interpretació que en faci Madrid. La voluntat de suprimir Filologia Catalana s'excusava en Bolonya però era una decisió política que res tenia a veure amb l'EEES.<br /><br />Des d'estudiants en Acció volem remarcar que si bé l'EEES pot ser la base ideològica, la interpretació de tot el que diu pot ser molt flexible, i que si bé Bolonya és l'arma del crim, Madrid n'és l'assassina i referma la necessitat d'un estat català propi que miri més pels nostres interessos.<br /><br />4-L'altra gran qüestió referent a graus i post graus és la seva durada. Mentre que tot Europa aposta per un model de 3+2 que facilitaria l'accés al mercat de treball abans, amb una formació adient i ràpida, i dos anys d'especialitzar-se, que donaria pera un major aprofundiment en la matèria triada, el govern espanyol aposta per un model de 4+1, al qual ens oposem frontalment pels motius que podeu veure aquí .<br /><br />Estudiants en Acció es mostra favorable al model de 3+2.<br /><br />5-També volem criticar que malgrat que la idea de convergir amb Europa és bona i cal fer-ho, s'està fent malament, ja que no s'unifiquen ni tant sols els noms de les carreres i els seus continguts mínims.<br /><br />Des d'Estudiants en Acció reclamem una convergència universitària europea més ben feta, més humana i més progressista.Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-78111164660205229552008-11-07T11:58:00.000-08:002008-11-07T12:34:42.732-08:00Més enllà d'una imatge... EMOCIONA'T!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn_HjeJpweLPSucHLQcyUryWO2lJGN57VLIZU_rcEt23jOhPvar17q5CrY2yt3PvTzDg1CgcVPmv5zOPTBvGNROA6WbjnAdUn-_6CtNoBB3kCtg0teANyqwB8nMjX6mALVPoxUB9Cv21GC/s1600-h/images[68].jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5266013190858051682" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 141px; CURSOR: hand; HEIGHT: 96px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn_HjeJpweLPSucHLQcyUryWO2lJGN57VLIZU_rcEt23jOhPvar17q5CrY2yt3PvTzDg1CgcVPmv5zOPTBvGNROA6WbjnAdUn-_6CtNoBB3kCtg0teANyqwB8nMjX6mALVPoxUB9Cv21GC/s320/images%5B68%5D.jpg" border="0" /></a><br /><div><strong><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Què és el que genera emoció?</span></strong></div><br /><div><strong><span style="font-family:Arial;"></span></strong></div><br /><div><span style="font-family:arial;">Una imatge pot ser molt significativa, però és incomparable amb l'aportació que ens pot donar un vídeo.</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">La mort dels pares d'un amic, l'acomiadament d'un amic que ha de marxar de l'escola, la defensa d'un amic que ha estat culpabilitzat i no pot formar part de l'activitat... són algunes de les situacions que mostren veritablement el que és el COMPANYERISME. Aquells que estan al teu costat en els moments més complicats de la vida, aquells que t'ajuden, t'aconsellen, et fan treure un petit somriure quan el món et cau a sobre... aquells són els amics de debò. </span></div><br /><div><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">Un vídeo ha generat en mí uns sentiments indescriptibles, una acumulació de sensacions intenses que feia temps que no sentia.</span></div><div><span style="font-family:arial;">Tot això, ho fa el <strong>record,</strong> els lligams que establim entre allò que estem veient a pantalla i la nostra realitat viscuda en el passat.</span></div><div><span style="font-family:arial;">El contingut, el missatge que vol transmetre el vídeo i sobretot els records i moments viscuts, originen una EMOCIÓ impossible d'evitar.</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">A més a més, aquesta emoció es troba potenciada per la<strong> música</strong> escollida en la realització del vídeo, una música melancòlica, lenta i que dóna sensació de tristor. </span></div><div><span style="font-family:arial;">Aquests detalls et fan pensar en tot allò que t'envolta i en la importància de la vida!<br /></span></div><div><span style="font-family:arial;">D'altra banda, destaca el companyerisme dels amics en els pitjors moments i quan urgentment necessites algú al costat per fer-te companyia.<br /></span></div><div><span style="font-family:arial;">També, dóna un gran valor a l'empatia, ja que per tal d'aconseguir un bon ambient i comunicació amb les persones que t'envolten, cal respectar-les i entendre-les.</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">Després de veure un vídeo aquesta tarda, he quedat BEN EMOCIONADA.</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">Queda clar doncs, que la música dóna molta emoció i, que s'ha de saber jugar amb audio i vídeo a la vegada per poder aconseguir les emocions desitjades.</span></div><br /><div><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div><span style="font-family:arial;">De ben segur que veure un vídeo ens fa REFLEXIONAR!</span></div>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-56630031339386324912008-11-05T14:33:00.000-08:002008-11-05T15:28:07.445-08:00De la paraula a... la IMATGE!<div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="font-size:130%;">Sabeu què hi ha en comú entre els videojocs agressius, les pel·lícules amb efectes especials, els esports de risc i el contingut de la publicitat?</span></strong> </span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Que ens volen fer "vibrar", és a dir, sorprendre, impactar, cridar l'atenció i emocionar. Fer que ens marqui i que no ens oblidem fàcilment del que hem vist i sentit.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span><br /> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Per a aconseguir "sensacions fortes" cal dedicar-hi molt temps, molta elaboració i treball previ, i fins i tot, cal poder gaudir d'una ment privilegiada i "retorçada", que generi idees interessants i originals.</span><br /></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Això és necessari, ja que la societat actual està molt acostumada a veure imatges violentes (atemptats i guerres) o confessions sorprenents a la televisió; per tant, costa més trobar-hi algo inesperat pel públic.</span></div><br /><div><br /></div><div><br /> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">TOT ÉS MISSATGE. TOT ÉS PARAULA. TOT ÉS IMATGE MENTAL.</span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">És a dir, qualsevol imatge, paraula, persona, acció, silenci... conté un missatge. La interpretació d'aquest ve condicionada per paràmetres com el temps, l'arbitrarietat i l'ordre.</span></div><br /><div> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">El coneixement o informació (missatge) es pot adquirir a través de la raó i els sentits. La realitat es capta a través de la raó i els sentits i, tot genera coneixement.</span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">En processar informació de forma linial, actuarem racionalment. En canvi, si la informació és processada de forma paral·lela (vídeo o audio) es pretén actuar directament sobre les emocions, tot i que abans s'ha d'haver passat necessàriament pel pla linial.</span></div><div><br /> </div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:130%;"><strong>Una imatge val més que mil paraules!</strong></span> </div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;">Doncs això, la imatge és un descobriment increible, ja que tan sols amb una imatge podem deduir el missatge que aquesta ens transmet. Sembla increible, però amb els colors, l'expressió de la cara i molts altres detalls importants podem saber i IMAGINAR l'estat d'ànim de la persona, què fa en aquell moment, on es troba, en què pensa, amb qui està... </span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;">Per exemple a la foto següent es poden veure colors grisos (tristor), i a més les llàgrimes del nen i la careta que mostra que el nen està pensatiu; podem imaginar que plora perquè ha fet alguna cosa malament i la seva mare li ha renyat, perquè la seva mare s'allunya d'ell o perquè no li agrada el menjar, o qualsevol alte cosa... </span></div><div><strong><span style="font-family:verdana;">Per tant, la imatge és un pas endavant en la nostra vida, i sobretot ajuda a fomentar la nostra imaginació i intuició!</span></strong></div><br /><div></div><br /><div><br /></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265317927321283410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhesdYBEmr7QYZ7wgy1eDwiNaqMT8aDNprj-yIxMajnjDIgz-ZWQpDd7uAtpgkJqNMs2P6RMLUuNZn2kO64YnD72BccEb6lz0mHALaeYo8yhJJ42sulnS2cyznh0WQGnbjKBPwicC03qwGu/s320/imagenaudioooooooooooooo1.bmp" border="0" /></span></div>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-35396826103224293942008-10-29T14:44:00.000-07:002008-11-04T13:25:27.128-08:00Flipbook i ràdio, molt interessant!<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Ja feia temps que no escrivia per aquí, així que toca escriure una mica fent referència a les darreres sessions de l'assignatura.<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">En primer lloc, faré una breu definició del que és el <strong>flipbook:</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">És un llibre que conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la següent, per a que, quan les pàgines passen ràpidament, les imatges semblin animar-se simulant un moviment o un altre canvi. Els flipbooks són il·lustrats usualment per a nens, però poden estar orientats també per a adults.</span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Són essencialment una forma primitiva d'animació. Com una pel·lícula cinematogràfica, es basen en la persistència retiniana per a crear la il·lusió de moviment continu en lloc d'una sèrie d'imatges discontínues successives.<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Al cinema apareixen 24 diapositives per segon. Als vídeos n'apareixen 25.<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">La lupa dóna la imatge al revés, com l'ull.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">És el principi de la caixa fotogràfica, la màquina fotogràfica.</span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">En Pitu ens va fabricar una càmara de fotos amb paper i lupa i una cortina. Consistia en tapar la lupa amb el full blanc i s'obté la foto al revés. Vam quedar tots meravellats i sorpresos amb això.</span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><strong>RÀDIO</strong><br /><br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">D'altra banda, també vam parlar sobre com fer un programa de ràdio.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Per fer un programa de ràdio és necessari: </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Veu</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Música<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Efectes sonors<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Silenci</span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Existeixen diferents tipus de programes:<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Temps - Acudits </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Magazin - Agenda cultural </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Notícies - Esportiu<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Concurs - CuinA<br />- Entrevistes - Religiosos</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Debat - Dubtes</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Musical - Radionovel·la</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Tertúlia - Contes</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Redioteatre - Musical</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">- Reportatges</span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">En Pitu ens va proposar fer un guió per a un programa de ràdio; per grups en vam elaborar un.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Així, vam fer el muntatge preparatoris amb micròfons i tot el material necessari i, llavors vam començar la gravació del programa grup a grup. Va ser una activitat interesantíssima i molt entretinguda, en la qual vam riure molt i ens ho vam passar molt bé!</span></div><br /><br /><p align="justify"></p>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-10527608784503260732008-10-07T14:03:00.000-07:002008-11-04T13:24:18.877-08:00Què fariem sense televisió?<span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><strong>Avui, una altra divertida i entretinguda sessió amb el professor Pitu!</strong><br /><strong></strong></span><br />Altra vegada hem parlat de temes tan interessants com la televisió, wikipèdia, les imatges i els seus esteoreotips que ens condicionen...<br />I també, i molt important que: "L'error no és dolent, és positiu. Si els nens no es poden equivocar, no aprendran mai. "<br /><br />A continuació he fet un petit retall d'un article força interessant que he trobat buscant per internet :<br /><br /><br />Passa sovint que, després d’una llarga i intensa jornada laboral, arribem a casa i… hem d’afrontar les responsabilitats domèstiques!<br /><br />Un cop les hem acabades engeguem el televisor i desconnectem, posem el pilot automàtic i deixem que es colin al nostre subconscient quantitats d’imatges i d’informació que, a mode subliminal, penetren al nostre cervell, manifestant-se en els nostres somnis i afectant, en major o menor grau, els nostres desitjos i les nostres actituds. La ‘caixa tonta’, como ja l’han anomenat, té una funció de desconnexió i evasió dels problemes quotidians que poden sorgir a la feina o bé dins de l’àmbit familiar. La televisió doncs, evita que s’afrontin, moltes vegades, possibles tensions familiars o laborals.<br /><br />La majoria de nosaltres hem crescut veient la televisió i hem viscut moments inoblidables, però el que potser no sabem és que, amb el temps, ens hem convertit en consumidors d’hores de televisió. I estem exposats a rebre, com he dit, quantitats infames d’informació, una informació que a priori no necessitem i que processem de forma inconscient.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Però la televisió no és un “ens viu” que ens obliga a veure el seu contingut. És una opció, i com a tal, la utilitzem també de la manera més intel·ligent, triant aquell contingut que ens interessa i que volem veure conscientment.<br />Creieu que engegar la televisió per engegar-la; sense intenció real de veure-la, sense parar atenció a un contingut concret i sense triar-ho a consciència (zapping) és un ús intel·ligent del temps de televisió? Per què ens agrada el zapping? No creieu que, en ocasions, connectem la televisió només perquè no tenim res autèntic a dir-nos? Afecta el consum d’hores de televisió al grau de comunicació amb la familia? Què opineu al voltant dels continguts dels dibuixos animats i dels informatius actuals?<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Creieu que la televisió ens fa més insensibles al nostre entorn?<br />A què dedicaríeu aquest temps si algun dia us decidíssiu a deixar de veure la tele? Podríem viure sense ella?<br /><br /><br /><br />Aquestes són algunes de les preguntes que ens podem formular en veure que la televisió és un dels aparells més utilitzats en aquests temps.<br />És sorprenent que la mitja d'hores que es veu la televisió és de 7 a 9 hores setmanals! I que a cada casa la mitja de televisions que hi ha és 4!</span>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6297885244306959458.post-78950681119058689752008-09-30T13:40:00.000-07:002008-09-30T14:01:01.339-07:00Televisió i publicitat<span style="font-family:verdana;">Avui a classe de Comunicació Audiovisual i Educació hem estat parlant entre altres coses sobre com influeix la publicitat en la televisió. </span><br /><span style="font-family:verdana;">Algunes de les preguntes que hem resolt a classe han estat les següents:</span><br /><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong><br /><strong><span style="font-family:verdana;">Per què volen tenir molta audiència les televisions?</span></strong><br /><strong><span style="font-family:verdana;">Quins beneficis es treuen?</span></strong><br /><strong><span style="font-family:verdana;">Hi té alguna cosa a veure la publicitat?</span></strong><br /><strong><span style="font-family:verdana;">Quina relació hi ha entre l'audiència, la publicitat i l'economia de les cadenes?</span></strong><br /><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong><br /><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong><br /><span style="font-family:verdana;">Les cadenes de televisió se sustenten a través de la publicitat. Les privades, exclusivament a través d'ella. Les públiques, juntament amb una partida pressupostària a través dels seus respectius governs. Per tant, com més audiència tinguin les cadenes, tindran més possibilitats de contractar més publicitat i que els anunciants paguin els seus anuncis a un preu més alt. D'aquí venen les lluites per l'audiència. </span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Fa molt temps, els diners en concepte de publicitat eren utilitzats per les cadenes per fer programes que desitjaven. Avui, les cadenes de televisió majoritàries fan la seva programació per poder mantenir els ingressos publicitaris; l'organitzen en funció dels programes que tenen més audiència encara que siguin dolents o èticament reprovables.</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">D'altra banda, a classe també hem vist el fragment d'un programa de l'any 1989 ("Camaleón") en que es veia com la televisió ens condiciona fins a tal punt de poder-nos enganyar. </span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"></span>Miss Janehttp://www.blogger.com/profile/10018712856970279855noreply@blogger.com0