viernes, 30 de enero de 2009

Disney... Missatges subliminals?

En Pitu, fa un temps ens va posar a classe una pel·lícula de Disney. Aparentment, semblava una pel·lícula normal, sense cap mena d'inconvenient ni missatge subliminal. Però, el nostre professor ens va fer veure aquesta pel·lícula de forma detallada i d'una manera que mai abans havíem percebut.
Així doncs, ens vam adonar que per percebre i adonar-se de tota la informació que conté i ens pot aportar una pel·lícula, és necessari que la veiem més d'una vegada i que parem atenció a tots i cadascun dels detalls.

Realment va estar interessant veure tot el que podíem dir i extreure d'una pel·lícula curta.
Personalment, aquesta va ser una de les sessions més interessants i, en la que em va fer pensar que potser existia un món diferent al de la nostra realitat, un món d'audiovisuals, d'imatges, democions... d'un més enllà... molt i molt interessant!


Tot seguit, mostraré diversos exemples de missatges subliminals que apareixen a les pel·lícules de Disney i, que potser no us heu adonat de la seva existència:

  • En primer lloc, veiem que a la pel·lícula de Los Rascatadores apareix en el fons de la imatge una dona fent topless:



  • A la pel·lícula El Rey León, quan Simba s'estira i fa volar unes fulles i una mica de pols, veiem que l'aire d'aquest conjunt forma la paraula SEX:




  • A la pel·lícula de Sirenita el sacerdot que fa la misa "s'alegra" de veure a Ariel:






  • En la portada de la pel·lícula de la Sirenita es visualitza (fixant-s'hi bé) un membre masculí:




A continuació, i finalment, trobem un vídeo de la pel·lícula de Hèrcules, raoneu-la vosaltres mateixos:





Per a contrarestar aquestes teories sexuals existeix una il·lusió óptica que se suposa que tots haurem vist que apareixen dofins col·locats de tal manera que dibuixen una parella tenint relacions sexuals. L'aparició de la parella tan sols la tenen els adults, ja que els nens encara no han participat en relacions sexuals i, per això, només perceben els dofins.

Això demostra que qualsevol apologia del sexe que es realitzi a les pel·lícules de Disney els nens no són capaços de percebre-les.






Cal dir, que sóc partidaria de veure pel·lícules de Disney, trobo que són molt enriquidores i molt adequades per als infants.
Aquests missatges subliminals mai són captats per ells.

viernes, 23 de enero de 2009

Més sobre Maslow!

Teoria de la personalitat segons Maslow: La persona autorealitzada




Maslow constata que habitualment els psicòlegs es preocupen i parlen molt dels problemes psíquics i dels pacients amb malalties mentals, però, en canvi no parlen de les persones sanes. És a dir, que s'ha elaborat una psicologia de la malaltia i no de la salut. Davant d'aquesta situació, la psicologia humanista té com a objectiu principal millorar la dignitat de la persona a partir d'una millor comprensió de la seva personalitat. No se centra en casos clínics, sinó que defineix persones sanes. El seu esforç va dirigit a desenvolupar les potencialitats, la capacitat d'escollir i la creativitat de les persones.




La teoria de la personalitat de Maslow parteix d'uns supòsits bàsics que ja ens defineixen el seu model de persona. Són els següents:



1. Cadascú té una naturalesa interna de base biològica que és innata, natural i intrínseca de cada persona.


2. La naturalesa interna de cada persona és en part particular de cadascú i en part comuna a l'espècie.


3. És possible estudiar científicament aquesta naturalesa i descobrir com és.


4. Aquesta naturalesa no sembla essencialment dolenta. Les necessitats bàsiques (vida, seguretat, pertinença, afecte, respecte) són totes neutrals o positives. La destrucció, el sadisme, la crueltat, la malícia... semblen no formar part de la naturalesa humana, sinó per reaccions violentes contra la frustració de les nostres necessitats més elementals.


5. Com que la nostra naturalesa no és fonamentalment dolenta, el millor que podem fer és evidenciar-la, ja que aquesta és la millor manera de viure saludablement.


6. Aquesta naturalesa interna no és forta i dominant com en el cas dels animals, sinó dèbil, delicada i subtil. Tant, que pot ser derrotada pels hàbits i les pressions socials.


7. Tot i ser feble, és molt estrany que desaparegui complement d'una persona, tant si està sana com si està malalta.


8. Cal entendre aquestes conclusions en un context on és inevitable la frustració, el dolor i la tragèdia. Per tant, serà molt important desenvolupar una bona capacitat d'autocontrol per poder viure saludablement.



A partir d'aquests supòsits, Maslow creu que les persones tenen com a tendència bàsica, és a dir, com a motivació fonamental, la recerca de l'autorealització, i per tant, proposa un nou model de persona: la persona autorealitzada.

martes, 20 de enero de 2009

Continuarem amb... PSICOLOGIA!

Després d'haver tractat sobre les emocions en un entrada de fa temps, m'ha semblat interessant enfocar aquest blog una mica cap a una banda psicològica.
Per això, en aquesta entrada escriuré una mica sobre Maslow, que segur tothom coneix!


TEORIA DE LES MOTIVACIONS SEGONS MASLOW

Per què les persones fan el que fan?
Quins són els motius que provoquen la conducta de les persones?

Maslow és molt optimista pel que fa a la naturalesa de les persones i afirma que tots els éssers humans tenen una naturalesa bona. Però aquesta natualesa està marcada per una sèrie de necessitats que cal satisfer. Si una persona té satisfetes les necessitats, aleshores estarà sana i feliç. Per tant, allò que motiva les persones és la recerca de l'equilibri entre la necessitat i la seva satisfacció.


Segons Maslow, les persones tenen dos tipus de necessitats: les necessitats deficitàries i les necessitats de creixement. Les necessitats deficitàries són les següents:
- Necessitats fisiològiques: menjar, beure, dormir, relacions sexuals...
- Necessitats de protecció i seguretat
- Necessitats d'estimació i acceptació
- Necessitats de valoració

Maslow afirma que aquestes necessitats estan ordenades de forma jeràrquica, és a dir, que les primeres s'han de satisfer abans que la resta. L'escalonament de les necessitats implica una teoria dinàmica de les motivacions de les persones. Això vol dir que una persona no es queda aturada quan ha satisfet una necessitat, sinó que immediatament desitja satisfer la necessitat següent i així successivament. En front de les teories de l'equilibri, Maslow defensa la teoria del desenvolupament, de tal manera que mai estem totament satisfets i, sempre es vol anar més enllà.




Les necessitats fisiològiques són la base de la piràmide de les motivacions. Són necessitats que compartim amb els animals i són clarament imprescindibles per a la supervivència. Són necessitats purament físiques, sense elements de tipus psíquic. En aquest cas, el mecanisme de funcionament és clarament homeostàtic, és a dir, de recerca d'un equilibri. Quan tinc gana (necessitat fisiològica) inicio una conducta (buscar menja per la nevera) per tal de satisfe-la. Quan ja estic tip, desapareix la necesitat i aconsegueixo un estat d'equilibri.

Les necessitats de proecció i seguretat fan referència a la protecció de perills tant físics com psíquics. Són necessitats fonamentals durant la infància i durant tot el procés de creixement. Maslow destaca la gran importància de donar seguretat a l'infant i les implicacions futures que tindrà això en la seva autoestima. Aquesta necessitat és la segona en l'escala de Maslow. Això significa que les persones, una vegada ben tipes i ben adormides, busquen la seguretat com a segon motiu que regula la seva conducta.

Les necessitats d'estimació i acceptació són un grau superior que explica els motius de les conductes humanes. Ser estimat pels altres i pertànyer a un grup són aspectes que Maslow considera fonamentals per poder autorealitzar-se. La pertinença a un grup fa referència al fet de considerar-se inclòs en un col·lectiu: la família, els amics, la classe, un equip d'esport... Això explicaria el motiu de les conductes socials de les persones i de la seva necessitat d'identificar-se com a grup, sigui el que sigui. Maslw adverteix, però, el risc de dependre massa dels altres, de l'ambient exterior, per satisfer aquestes necessitats.

Les necessitats de valoració són les que fan referència a la recerca de l'autoestima i per tant al concepte positiu d'un mateix. L'autoestima comporta unes relacions més satisfactòries amb els altres. L'autoestima és una mena de fonament bàsic per a la supervivència psíquica. La valoració també té a veure amb els judicis de valor que emeten els altres sobre nosaltres mateixos.

Un cop satisfetes totes aquestes necessitats bàsiques, la persona ja està motivada per començar a desenvolupar les necessitats d'autorealització. Es poden definir com a realització de les seves possibilitats, capacitats i talent, i ambé com el coneixement i l'acceptació plena de la pròpia naturalesa.

A continuació trobem un vídeo on es mostren imatges identificatives de cada tipus de necessitat:


En el següent vídeo podem veure com la teoria de Maslow ha estat també aplicada al món publicitari, el següent anunci ho mostra clarament i amb èxit!




lunes, 19 de enero de 2009

Pla Bolonya?

Realment, ha passat força temps des que no afegeixo cap entrada al meu blog.

Aquest fet és degut a la multitud d'exàmens, treballs i exposicions que s'han dut a terme durant aquestes darreres setmanes, les festes nadalenques..., ja se sap!

D'altra banda, tampoc hem pogut fer gaires classes de la matèria de Comunicació Audiovisual, pel fet que darrerament es va convocar una vaga general en moltes facultats de la UAB i, la nostra: Ciències de l'Educació, n'era una.

Abans de continuar amb cap altra entrada, magradaria afegir una breu informació sobre el nou pla que es vol implantar:


Què és el Pla Bolonya?

El Pla Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va començar a gestar a Bolonya l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs.


Que suposa?

L'EEES suposa moltes coses:

1-Les llicenciatures i les diplomatures s'unifiquen en una sola nomenclatura que és diu grau, amb el que s'obté el títol de graduat.
Posteriorment hi ha un postgrau o màster per especialitzar-se. En acabar-lo si es vol es pot accedir al doctorat.

2-S'aplica un nou model de crèdits anomenat ECTS (European Credit Transfer System). Actualment un crèdit universitari equival a 60 hores de classe, tant si hi vas com si no.

Amb l'ECTS, un crèdit equival al nombre d'hores que l'estudiant dedica a aquella assignatura comptant feina a casa, assistència a classe, treballs, pràctiques, seminaris i els propis exàmens.
Per norma general, 60 crèdits equivalen a la feina feta en un curs acadèmic, 30 la feta en un semestre i 20 la feta en un trimestre.

A més, Bolonya aposta per una evaluació continuada enlloc de per l'evaluació única que es fa ara majoritàriament.

3-Estableix que l'oferta de les universitats en carreres i els seus continguts han d'anara enfocades cap a les demandes del mercat de treball i suprimir aquelles que no siguin rentables.


I això és millor o pitjor?

Com en tot, per a una reposta correcta cal analitzar cas per cas de forma detinguda, però a nivell general, és molt perjudicial pels estudiants/es de les classes treballadores. Analitzem els motius en cada cas:

1-La unificació de llicenciatures i diplomatures en graus amb una durada comuna dins el possible no és en si dolenta.Ni tampoc ho és la idea dels postgraus per especialitzar-se.

El grau aniria enfocat a assolir uns coneixements bàsics per a l'exercici professional d'una carrera, i el postgrau a tenir uns coneixements específics molt complets que permetessin assolir una especialització real i un treball més qualificat encara.

Tanmateix hi ha una petita trampa. Com que el Grau ja dóna accés al mercat de treball, els governs no tindrien perquè subvencionar els postgraus a la universitat pública, i aquests podrien tenir la consideració que avui té un màster i ser de preu privat.

Estudiants en Acció reclama incondicionalment que els postgraus siguin a preu públic.

2-Els crèdits ECTS elititzaran la universitat.

El gran problema real de Bolonya són els crèdits ECTS. Per què? Molt senzill. Aquesta modalitat docent, que potser a nivell d'aprenentatge millor o pitjor, requereix alumnes a temps complet, la qual cosa fa impossible compaginar feina i estudis, i tots aquells que hem de treballar per pagar-nos la carrera i no dependre de ningú.

Com es pot deduir, només podran accedir a la universitat aquells que nonecessitin treballar, és a dir, els fills de les classes benestants.

Estudiants en Acció demana la supressió absoluta dels crèdits ECTS i la dotació de beques dignes a tot l'estudiantat o l'aplicació de la Renta Vital Bàsica a tothom.

3-La directiu que estableix que les carreres han d'anar a enfocades a l'eficiència del mercat és una equivocació, ja que des d'Estudiants en Acció considerem que tothom té dret a estudiar i aprendre allò que desitgi al marge de les demandes del mercat.

Tanmateix volem remarcar que com tota directiva europea, depén de la interpretació que en faci Madrid. La voluntat de suprimir Filologia Catalana s'excusava en Bolonya però era una decisió política que res tenia a veure amb l'EEES.

Des d'estudiants en Acció volem remarcar que si bé l'EEES pot ser la base ideològica, la interpretació de tot el que diu pot ser molt flexible, i que si bé Bolonya és l'arma del crim, Madrid n'és l'assassina i referma la necessitat d'un estat català propi que miri més pels nostres interessos.

4-L'altra gran qüestió referent a graus i post graus és la seva durada. Mentre que tot Europa aposta per un model de 3+2 que facilitaria l'accés al mercat de treball abans, amb una formació adient i ràpida, i dos anys d'especialitzar-se, que donaria pera un major aprofundiment en la matèria triada, el govern espanyol aposta per un model de 4+1, al qual ens oposem frontalment pels motius que podeu veure aquí .

Estudiants en Acció es mostra favorable al model de 3+2.

5-També volem criticar que malgrat que la idea de convergir amb Europa és bona i cal fer-ho, s'està fent malament, ja que no s'unifiquen ni tant sols els noms de les carreres i els seus continguts mínims.

Des d'Estudiants en Acció reclamem una convergència universitària europea més ben feta, més humana i més progressista.